BON NADAL

Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s'empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

Feliz Navidad Chic@s

Gloria

Valoració Activitat III

Hola chic@s,

Os doy las gracias por estas aportaciones, pues no era una actividad programada de la asignatura y todos y cada uno de vosotros habéis aportado vuestro granito de arena a esta lacra de la que veo tenéis total conciencia y sentimiento.

Os dejo un link que he encontrado, en este caso no espero que os guste, sólo espero que con él todos seamos más conscientes del gran PROBLEMA con el que desgraciadamente nuestra sociedad aún convive.

Gracias

Gloria

Activitat III: La Violència de Gènere

La vida és un període de temps en el que has d’aprofitar cada segon al màxim per tal de complir els teus objectius i procurar estar envoltat de les persones que més estimes.

Cada camí porta a un lloc i si veus la foscor has de saber agafar una drecera que et porti cap a la llum , abans no sigui massa tard.

Només pel senzill fet d’existir i ser persona té uns drets i aquests no poden ser trepitjats per res ni per ningú. No hi ha cap justificació per ferir o cometre un crim. No pots permetre que la seva covardia , possessió i crits marquin la teva vida. No has de tenir por , si t’estima , realment s’ha d’adonar que no ets feliç i ha de rectificar la seva conducta. Pensa en tu , no et preocupis pel que pensaran els nens , la família i els amics que estan amb tu. El teu bé serà el seu, perquè si tu estàs bé ells ho estaran. Mentir-te i fer-te culpable t’ acabarà consumint , i ell victoriós pel triomf es farà més fort .No neguis ni amaguis la realitat , perquè aquesta sol ser la crua realitat. Si lluites per la teva llibertat venceràs, sinó l’infern viuràs. No estàs sola en aquesta lluita , la societat i la justícia està amb tu. Pensa que cada dia , en algun lloc del món alguna dona esta patint maltractament ....

Alba Vendrell, 1r BTXC

Activitat III: La Violència de Gènere

La vida és aquell petit llibre en que cada pàgina forma part d’un dia més de la nostra existència, on els actes l’escriuen sol i ens formen com a éssers.
Els dies passen, les pàgines volen a través dels anys i arriba aquell dia, un dia qualsevol, una pàgina més d’aquest llibre, però no una qualsevol, sinó essencial, única, especial, el dia que ens enamorem.
Les mirades es freguen penetrant i neix aquell sentiment en que tots hi passem. La vida es un joc d’atzar, ple d’aventures, mai saps què passarà.
Ens enamorem sense conèixer realment aquella persona, només tenim la seva imatge, les seva mirada, paraules a la nostra ment. Idealitzant-la en un núvol de color rosa. Al principi tot pot ser perfecte, enamorats tots dos, no te n’ adornes que no és la persona correcta per a tu, però l’amor t’enganya, et cega amb una vena, i no te n’ adones.
A mesura que van passen els dies veus certs comportaments que no t’agraden, comença a beure, a fer el borinot amb altres dones.
Mica en mica et destrossa per dins, li comentes i ell et fa sentir culpable, t’insulta i us comenceu a discutir. La paraula és l’arma que pot fer més mal, et destrossa per dintre i aquell núvol rosa es va tornen al dia a dia més gris.
Et sents malament i utilitzada. Passen els dies, i et dóna la sensació que aquell dia va ser un malson, que no era real.
Torneu a ser feliços, però tu no et sents del tot bé, no es pot oblidar tan fàcilment.
Un dia més, us poseu a discutir, et torna a fer sentir malament, culpable de tot i te’n adones que no t’agrada la situació viscuda. Fins que no pots més i comences a dir-li tot el que no t’agrada que fa, ell creient-se superior utilitza la seva força, un xoc per la situació, descontrolat utilitzen aquesta força contra tu.
Aquest núvol en què estaves es torna negre i ple de fum que sents com t’ofega.
Hi ha dones que no tenen el valor de denunciar-ho, perquè el sentiment els supera la raó, i no volen ser conscients de la realitat intentant d’amagar-se de la veritat.
Però una a de afrontar-la, perquè és millor tancar capítol, el llibre del dolor.
En que un dia d’aquests no es controli i no pugis explicar-ho. Acabes a l’hospital, una obsessió del seu cap et converteixes, no està bé, innocent tu ets.
Sisplau si alguna dona es troba en una situació semblant que ho denunciï, tots tenim el dret de ser valorats com a persona i no sent inferior a ningú.
Ningú te el dret d’acabar amb la nostra vida.
Alba Zaragoza, 1r BTXC

Activitat III: La Violència de Gènere

Cierro los ojos,
un escalofrío recorre por mi cuerpo al recordar aquellos momentos,
y un suspiro, un suspiro desconcertado, atemorizado...
Los ojos de una joven derramando sangre, una vida perdida,
una imagen rota en mil pedazos;
veo un vacío, un vacío inmenso,
una mirada degollada,
veo un corazón que no late, que se muere lentamente,
siento que grita, pero nadie lo oye, una voz en vano;
siento tus manos.
Tus caricias que arañan el alma,
un beso que muerde mis labios, llenos de lagrimas que ahogan;
Cierro los ojos,
puedo verme hallada en el suelo,
riendo falsos amores, amores que esconden veneno

¿Cómo parar el tiempo?
Abro los ojos...
No puedo,
demasiado tarde...
huele a muerte.

Aida Lenard, 1r BTXC

Activitat III: La Violència de Gènere

Crits, soroll, plors, mal humor... Un cop, un insult. Violència.

Ella tanca la porta, empresonada entre quatre parets. Ja no sap què no és sentir-se sola, trista, enganyada ... Ha perdut l’esperança que tot canviï, que ell compleixi totes les promeses que li ha fet cada vegada després de discutir.

A l’altre costat de la finestra el temps passa, la gent s’enamora, planeja un futur i ningú pensa que aquest pla pot no funcionar. Que la sang que ha de fer-nos bategar el cor pugui ser la mateixa que un dia ens regalimi per les galtes, escapçant-nos lentament el cor i anul·lant-ho per estimar.

Però tot i això, per a ella, igual que per a moltes altres dones, encara no és tard per obrir la porta i cridar. Cridar la dignitat de la dona, cridar la llibertat, i sobretot, cridar en contra la violència de gènere.

Crits, soroll, plors, mal humor... Un cop, un insult. Violència.


No et quedis a casa, valora i actua, denuncia’l.

Crits, soroll, plors, mal humor... Un cop, un insult. Violència.

Ariadna Costa, 1r BTX B

Activitat III: Violència de Gènere

I jo us declaro marit i muller.

Maleïdes paraules. Diuen que tots els errors tenen una solució. El meu no. Estic condemnada. Sóc una dona de 40 anys, casada, amb una filla de 6 anys, sense feina i el meu marit em pega.

Si no fos per la petita Lila, la meva filla, jo ja m’hauria suïcidat. La meva vida és un infern i tan sols puc estar tranquil·la quan el meu marit se’n va a la feina. Quan ell està a casa visc en un malson, sóc una joguina a les seves mans que utilitza com vol i, quan se’n cansa, la trenca.

Escric aquesta història perquè algun dia se sàpiga que el meu marit és un maltractador, un malparit.

Tot va començar el dia 1 d’abril de 1992. Ell, un jove metge amb un futur prometedor, em va demanar la mà. Jo, una botiguera de barri i sense estudis, em vaig sentir la dona més feliç i afortunada del món. Li vaig dir que sí i, al cap d’un mes, ens vam casar.

Durant els primers anys vaig ser feliç. Quan ens vàrem casar vaig deixar la feina. Jo només volia viure pel meu home, que estigués content quan arribés a casa, que trobés la casa neta i el sopar a taula. Després va arribar la Lila i, al cap de poc, van començar els problemes.

Un vespre va arribar a casa tard, una mica begut, i em va pegar. Va dir que no tornaria a passar, que se li havia escapat i em va demanar perdó. Me’l vaig creure. Però això només va ser el començament. Pocs dies després, el que no havia de tornar a passar es va convertir en una rutina. No només em picava, sinó també m’amenaçava i m’insultava. Deia que era una gandula, que em passava tot el dia a casa sense fer res i que algun dia es veuria obligat a fer alguna bestiesa. Jo patia, no només per mi, sinó també per la Lila.

Ja han passat quasi bé sis anys des d’aquell primer maltractament i les coses continuen igual. Cada dia, quan la Lila descansa, una tempesta d’amenaces, insults i cops cau sobre meu. No ser què fer, no tinc diners, ni feina i pateixo per la meva filla. Sense ell no tinc casa, sense ell no menjo, però amb ell i sense ell no sóc res, res.

Espero que algun dia em pugui venjar del desgraciat del meu marit i començar una nova vida lluny d’ell, però en aquests moments no m’hi veig en forces. Sort que em queda la meva Lila, la meva única il·lusió ...

Joan Guillaumet, 1rBTX CCSS

Activitat II: La Cançó

Cancó: Guia'm
Cantant: Whiskyn's
Tema: L'amor i el desig de no voler perdre la persona que estimes.
Transformació a: Poema

Ara que em sento al teu costat

vull oblidar-me del passat.

Vull tocar la teva veu i sentir el teu dolç somriure

que de cop i volta es dibuixa dins el meu record.

Trencar l'espai i mirar-te els ulls

i cridar ben alt el teu nom.

Les fulles cauen, la calor se'n va

tu i jo sempre junts i sempre més enllà.

Sergi Araez, 1r BTXB

Activitat II: La Cançó

Canción: No me doy por vencido
Cantante: Luis Fonsi
Tema: Un reto imposible
Reconversión a: Poema

Mirarte sin darme cuenta, un reto muy imposible.

Conseguir esquivar esa dulce mirada que solo tú me das.

Ha pasado mucho tiempo, que hasta a los cuatro vientos he gritado lo mucho que te quiero.

Yo no me doy por vencido, sé que algun día estaré contigo y esperaré y esperaré hasta conseguir una sola señal para descubrir este silencio que nos separa de una ilusión.

Beatriz Salvatierra, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Canción: Sería fácil

Cantante: Luis Fonsi

Tema: Habla sobre los problemas que hacen que la vida no sea tan feliz.

Reconversión a: Poema

Si solamente con llorar se solucionaran los problemas

Sería fácil

Si con dormir cambiara todo en una nocha

Sería fácil

si al despertar ya no existieran los reproches

Sería fácil

si no doliera el desamor y del amigo la traición

si se pudiera detener el tiempo y nunca envejecer

Sería fácil

porque no lo es, porque somos humanos

sentimos todo y no podemos evitarlo

hemos nacido por amor y casi siempre por amor es que lloramos.

Stefanía Tutivén, 1r BTX C

Activitat II : La cançó

Cançó: Free
Cantant: Lighthousefamily.
Tema: Parla de la llibertat.
Reconversió a : Opinió personal.

Per ser sincera, tenia vàries cançons per triar, totes parlaven de temes similars i que crec són crucials per ser persones complertes i per viure i conviure bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Finalment he triat la cançó FREE ( LLIBERTAT), que parla sobre la llibertat de l'home per ell mateix i de la seva llibertat d'expressió i de pensament.
Sincerament crec que el que fa persones és la llibertat en sí mateixa. El missatge que transmet la cançó m'omple i de la mateixa manera m'agradaria que quan la gent l'escolti tothom recapacités sobre la igualtat entre uns i altres i dels nostres drets personals.

Aida Lenard, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Canción: Aquellos años locos

Cantante: El canto del Loco

Tema: Habla del recuerdo de la niñez.

Reconversión a: Texto narrativo

Recuerda las tardes de recreo, los juegos con cromos y tebeos, las series que estaban hechas para ti. Una peli que tenía mil efectos especiales. Tenías ganas de ser mayor e imitabas a tus ídolos en el salón, querías ser una prinesa, pero tu príncipe nunca apareció.

Recuerda que querías ser espía en la cabaña del bosque, vivías de mil fantasías. Recuerda la bici, las baldosas amarillas, eras un miebro más del Equipo A.Tenías tanta ilusión de ser mayor que imitabas todo el día a tus ídolos e el salón.

Laia Morató, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Canción: 11 de Marzo
Cantante: La oreja de Van Gogh
Tema: Cuenta la historia de un amor truncado el día del atentado del 11 de marzo en Madrid.
Reconversión a: Texto narrativo(cuento)

La histora cuenta que una chica, dulce, frágil y demasiado insegura de sí misma de lunes a viernes subía siempre al mismo tren. Un día se enamoró de un chico que cada día se sentaba en el mismo asiento frente a ella. Cada día sus miradas se cruzan, pero entre ellos sólo reposaba el silencio...

Una mañana, la chica cansada de ser siempre la niña inocente y silenciosa se arma de valor y rompe el silencio y decide hablar con él.


Temerosas sus palabras salieron de su boca tartamudendo, el chico correspondió a sus sentimientos con un apasionado beso. Era un día especial, pues ella consiguió acabar con su inseguridad, se sentía muy feliz mientas él la besaba en la oscuridad del túnel por donde pasaba el tren.

Una oscuridad que se acercaba...un especial 11 de marzo. Los labios de él susurraron un te quiero y un te estaba esperando, en ese momento ella le regaló EL ÚLTIMO SOPLO DE SU CORAZÓN.

Alba Zaragoza, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Cancó: Del sud

Cantant: Obrint pas

Tema: La cançó tracta de la terra del sud, de com la gent del sud sent l'esperit, la pàtria de la seva terra.

Transformació a: Poema

Del sud, terra de plors
del sud, terra de records
Del sud, terra d'amargors
del sud, des d' on ja no veig el nord.

El meu sentiment
em crida alegrement
i em fa parlar de la terra que vaig estimar.

El sud és la terra que estimo
El sud és la terra que adoro
és la terra que sento
El sud és la terra que enyoro.

http://www.youtube.com/watch?v=MJAJQPWVJp8&feature=related

Guillem Tatjé, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Canción: Tanto cielo perdido
Cantante: Shaila Durcal
Tema: La canción habla del amor roto, del recuerdo de los días de un amor que ya no volverá a ser.

Reconversión a: Poema

Tanto tiempo a tu lado, tanto tiempo feliz...

hasta que un día de tanta agonía se acabó.

Recuerdo los momentos a tu lado,

la felicidad que sentía, todo era perfecto,

per ahora sólo queda el recuerdo, pensar que nunca más volverá a ser como antes...

Anna Pérez, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Canción: This is me

Cantante: Demi Lovato

Tema: La canción habla del miedo a mostrar tus pensaminetos o ideas, a mostrarte tal y como eres hasta que te armas de valor y confiesas al mundo quién eres.

Reconversión a: Argumento película

Mitchie es una chica dulce y tímida que tiene la oportunidad de ir a un campamento de música. Su voz la convierte en la chica más popular, todo sale como ella quiere, todo es mágico. Mitchie conocerá a Jou y entre ellos surgirá el amor; pero Mitchie esconde su verdadera personalidad y la verdad acaba saliendo a la luz. Será acusada de ladrona y marginada por sus ropios compañeros. La apartarán de todas las actividades del campamento...Finalmente, cansada de fingir ser quien no es en realidad, decide armarse de valor y contar su verdad y su canción a todos. Es así como recupera su confianza y triunfa, en la música y también en el amor...

Alba Vendrell, 1r BTX C

Activitat II: La cançó

Cançó: Cada cop
Cantant: Lax'n Busto
Tema: La cançó parla d'un paersona que està dolguda per coses que fa, ha fet i que no pot deixar de fer sempre malament.
Reconversió a: Poema

Cada cop que lluito per tornar a començar
rere el primer raig de llum d'un dolç despertar
sento que estic pitjor encara...
Les forces se'n van, desapareixen
i cada dia és un dia més d'una vida
rutinària i marcada per un passat fosc
i un futur que no gosa veure el sol.

No em conec ni reconec la gent amb qui he viscut,
sols m'apropo a les hores on cada nit
penso com tornar a néixer,
però en lloc de néixer vaig morint a poc a poc.
Sense pressa, patint en mig d'un camí sense sortida.

No és poder o voler, ni tan sols és fe
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res
... no s'hi pot fer res...

Joan Guilaumet, 1r BTX C

Activitat II:La cançó

Canción: Everytime
Cantante: Britney Spears
Tema: Trata de una pareja, en la que ella es famosa y él, celoso, le recrimina que su vida aniquila la relación entre ellos. Ella se pregunta, una y otra vez, qué hace mal...
Reconversión a: Texto narrativo (carta)

Te pierdo, te estoy perdiendo y me pregunto una y otra vez qué hice mal y sueño que coges mi mano y me aceptas tal y como soy, todo lo que soy.

Cuando te siento ofendido me siento tan pequeña que creo que no estoy a la altura. A pesar de todo me alegro de que lo nuestro no funcionara, pues yo no podía ser una esclava de ti, sólo querías que mi atención recayera sólo en ti.


Ahora no necesito todo eso en mi vida después de todo, tan sólo necesito quizá que todo empiece desde cero.

http://www.youtube.com/watch?v=fAXgGWY6X5E&feature=related

Núria Martínez, 1r BTXC

Activitat II: La cançó

Cançó: Temps
Cantant: At Versaris
Tema: La cançó parla del temps i de com aquest ens afecta i ens empeny.
Reconversió a: Poema

Temps que passa, temps viscut
temps abstracte, temps perdut.
Temps que passa lent i temps que vola.
Pauses periòdiques perforant el temps,
un bes que sol amb la seva tendresa aconsegueix
parar les manetes de temps.
Tothom empra el temps de manera diferent
però: qui no ha trobat a faltar el temps o temps d' aquells temps? Ens abstracte i previsible, no a l'ull humà sinó al més profund del pit.

Recordo quan em digueres:
Ho sento, però ens hem de donar temps.
Ràbia, per donar temps al teu temps.

Segons, minuts i hores, dies i anys,
petons, a gust, plores i odies els anys.

No sé, sols sé que el nostre temps passa...

http://www.youtube.com/watch?v=hDZLv_hD7WY

Eduard Sardans, 1rr BTXC

Activitat II: La cançó

Canción: Bleeding Love

Cantante: Leona Lewis.

Tema: La canción explica el amor que siente una chica por su pareja. Su entorno no apoya dicha relación porque, al parecer, es un amor basado en el dolor.

Reconversión a: Texto narrativo

Te di todo mi amor, no esperaba recibir nada a cambio. Quizá sólo un beso, una caricia o un simple " te quiero". En lugar de eso me mutilaste el corazón. Dejaste que éste fuese sangrando poco a poco sin posibilidad de cicatrizar.

Todos a mi alrededor me dijeron que me alejase de ti, que me apartase de tu lado, pero yo te amaba, estaba enamorada de ti.

A pesar de todo, aún me quedan fuerzas para luchar y lucharé por ti, por tu amor y por nosotros.

Seguiré sangrando, porque esa sangre es sangre teñida de amor.

http://mx.youtube.com/watch?v=4W5dYw1eQuM&feature=related

Ariadna Costa, 1r BTXB

Valoración Actividad I

Hola chic@s,

Bueno, ya tenemos una actividad terminada, habrá que ir a por la segunda...Mi valoración es muy y muy positiva. Estoy contenta con vuestro trabajo y siempre es un lujo poder descubrir, aunque sólo sea un poco, lo que lleváis dentro, todos vosotros tenéis magníficas ideas y sentimientos que ofrecer a la asignatura, a los demás y a vosotros mismos, recordad eso también.

He estado mirando vuestra segunda actividad, intentaré durante estos días ir publicando y añadiendo el vídeo o la letra de la canción, así como vuestros poemas y narraciones.

Nada más por hoy, me despido y os deseo unas magníficas CONVIS, disfrutad muchísimo y nos vemos a la vuelta.

PD1. Entrad aquí, os dejo un regalito, también es una canción que habla un poquito sobre el Carpe Diem ( ya hablaremos de él en clase ) y un mucho de nuestra voluntad para con las cosas...

http://www.youtube.com/watch?v=X-fRRGuTJWQ&feature=related

PD2: ¡¡A lanzarse a todo!! ( tirolina incluida...)

Hasta pronto

Gloria

Actividad I:El secreto de un cuadro

Els sarraïns seguien lluitant per entrar al palau. Ja portaven tres dies i tres nits lluitant sense parar ni un sol moment, però els francesos seguien aguantant forts davant el seu palau. Però els moros encara no havien dit la seva darrera paraula. Sabien que si aguantaven un dia més, tindrien esperances de vèncer, ja que estaven a punt d’arribar noves tropes del sud. Aquestes tropes estaven formades per arquers, cavallers, soldats i cinquanta elefants, amb ganes de veure mort. Era un exèrcit realment temible.

Aquell últim dia abans que arribessin els reforços va ser esgotador. Els francesos, ja assabentats del perill que els venia, van començar a apretar i cada cop veien més clar que la guerra podia arribar a la seva fi. Els moros per la seva part, abatuts i desconsolats, intentaven seguir empunyant dagues als cors francesos, però cada cop era més difícil.

De cop, del sector nord de la batalla, un sarraí va començar a fer estralls a les tropes franceses. Era un simple soldat, però que amb una espasa a cada braç ja havia abatut a molts francs. Ells, en veure-ho, van portar dos batallons a la zona, però no va servir per poder parar aquella bèstia de matar.

Quan va arribar a les portes de palau, després d’haver sembrat mort al seu pas, va etzibar tal cop a la porta del castell que la va travessar, va entrar com si res a palau i es va dirigir sense gaire oposició a on es situava el rei. Va entrar a la seva cambra, a fora ja es sentien els passos feixucs de les enormes bèsties africanes, un altre cop a dins, el jove sarraí ja dins la cambra del rei va aixecar la daga al cor del rei franc i de sobte, el jove sarraí que havia fet tal proesa de vèncer un exèrcits ell sol, va caure fulminat a terra. El rei, encara espantat, el va mirar i va veure que tenia la boca blava i també va veure que del seu coll penjava una petita petaca buida. A la petaca hi havia escrit un text en àrab.

No hi havia dubte que la petita petaca contenia un líquid. El rei va pensar, quina poció tan poderosa pot fer guanyar tan valor, astúcia i força a un simple i miserable ésser humà?

Joan Guillaumet 1rBTXC

Actividad I: El secreto de un cuadro.

Aquella nit fosca i freda ningú va saber què passava en realitat, tothom estava esverat i alhora content perquè al dia següent arribaria el gran pintor Diego Velázquez. Van deixar el palau net com mai, tothom treballava perquè quan arribés pogués començar a pintar en un no res.

Els reis, les infantes amb les seves menines i tota la cort reial van seure en aquella taula, parada amb gran deteniment i cura. Cada cosa al seu lloc, cap cobert desplaçat, cap got girat. Tot era perfecte. Amb un banquet extraordinari, els comensals varen agafar els coberts lluents de plata, lluents com miralls, i començaren l'àpat.

Quan la festa va acabar i tothom ja era al seu llit, els reis reberen una nota anònima a la seva cambra.

La nota deia el següent:

La infanta Margarita ha estat segrestada i no la tornaran a veure mai més a no ser que Diego Velázquez demà, quan arribi, no pinti el famós quadre on sortirà la infanta.

Els reis desesperats i tristos pensaren un moment i decidiren què calia fer. Eren conscients que havien de fer el que calgués per salvar la infanta, però també eren conscients que no podien permetre que aquell quadre no es realitzés, ja que una pintura així seria recordada tota la vida per milers de generacions futures de tot el món.

Quan al dia següent el gran pintor aparegué per la porta principal tothom es quedà meravellat, però l’angoixa dels reis era gran, ja que encara no tenien una bona solució pel segrest de la infanta.
Després de molt pensar, van decidir que en lloc de posar la infanta, hi col·locarien una menina, però vestida, maquillada i arreglada com la vertadera.

Ningú se'n adonà que la infanta Margarita d’Àustria no apareixia en aquell quadre.

Don Diego Velázquez, després de la salutació als reis i a tota la cort reial, es preparà per començar el que seria la seva gran obra.

Tothom es col·locà a lloc a l’estudi del mestre, però mai ningú no va saber que aquella humil menina, anomenada Isabel, vestida i maquillada com una princesa, no era la infanta Margarita.
Ni el mateix mestre se'n adonà que el que pintava no era una infanta sinó una senzilla nena de pocs anys.

Després d'haver acabat aquell quadre i haver rebut una gran recompensa el mestre se'n tornà a casa.
Els segrestadors, després de saber que la princesa no apareixeria al quadre la van deixar en llibertat. Però quan es va fer pública la imatge del quadre i veigueren que en ell hi apareixia la nena, es quedaren bocabadats, no era la mateixa carona que la de la nena a qui havien segrestat. Un enginy els havia enganyat.

El quadre original i totes les rèpliques exactes són, una misteri que ningú, mai ningú sabrà.

Sergi Aráez 1r BTXB

Actividad I: El misterio de un cuadro

La pregunta, el misteri, ens falta una part del quadre per resoldre un dubte que se’ns planteja tan bon punt ens fixem una fracció de temps en el quadre. On i què mira l’home estirat i el noi dret i fins i tot el gos. Una barca? Un veler blanc impressionant? o senzillament una noia de bellesa sobrenatural que es refresca a la gelada aigua del riu.

El vertader misteri no està al quadre, ja que en principi tot és normal, la calma regne en aquest espai, aparentment el silenci sols és trencat pel frec de la fusta de les embarcacions a l’aigua cristal·lina. A l’horitzó, una ciutat amb el seu fum, amb les seves corresponents construccions i de segur un bon grapat de gent atabalada, que també naveguen per un riu tancat cercant una manera de perdre la vida, passant per alt els petits però importants privilegis de deixar, ni que sigui per uns instants, l’àmbit urbanístic i a gaudir del no res, sols seure a la gespa suau i flonja o bé purificar els nervis acumulats en un riu celeste.

És en realitat el misteri la gent gaudeix d’aquest pasissatge? Recordem que sols és un quadre, que reflexa la veritat, o no? Segons el que Seurat ens volgués oferir... Segur que és el que li agradaria que fos, ja que ell possiblement també restava assegut en aquesta suau i flonja gespa, però passant per alt la noia de bellesa sobrenatural que es banyava en un riu celeste i cristal·lí.

Eduard Sardans 1r BTXC

Actividad I: El misterio de un cuadro

Estàvem preparats, tot l'armament a lloc, una estratègia de batalla inigualable, però vam deixar-nos aquell camí...Van venir a matar-nos no a conquerir, varen matar els pagesos i els soldats cruelment, també les dones i les nostres germanes, les van agafar per fer-les servir d'esclaves, fins i tot coses pitjors.

Estàvem preparats, però aquell camí...Ho teníem tot previst, les armes carregades, els canons a punt, la sortida espontània a cavall, tot havia de ser perfecte.


Quan vaig veure caure el capità francès del cavall, em va venir una flaire d'alegria i glòria dins meu , creia, vaig creure fermament que havíem derrotat als francesos, però no va ser així.

Quan ja casi havíem acabat amb tots, uns cinc mil homes van poder accedir per l' únic punt feble que teníem, el camí.

Cinc mil homes vers mil soldats. Vàrem resistir, però les forces cediren. Quan el nostre capità va morir vàrem abandonar tota esperança. Alguns de nosaltres no vam morir, com un servidor, ens van ajudar a sobreviure i ens portaren a palau per fer d'esclaus i ara penso que preferia la mort a ser l'esclau dels francesos.

Maleït sigui aquell dia d'esperança i amargor final. Aquell dia va ser la fi, aquell dia vaig rebre una bala al pit, recordo l' home de vermell que em va voler curar seguint les ordres del general, en aquell moment, la vida, com la coneixia abans, va acabar per a mi.


Guillem Tatjé Pintó 1r BTX C

Actividad I : El misterio de un cuadro

El anochecer se acercaba, acurrucada en mi cama leía una de esas novelas policíacas cuyo misterio te invade. Las hojas volaban entre mis dedos hasta que llegué a su fin. Me levanté de la cama, no lograba conciliar el sueño. Me acerqué a la ventana para tomar aire fresco.

La oscuridad de la noche abrigaba las calles desiertas de la ciudad. Me quedé observando una luz que se veía en una de las ventanas de la casa de enfrente. Como cada noche, veía cómo mi vecino se quedaba horas y más horas delante de aquel cuadro. Me fui a la cocina a tomar un vaso de leche, como de costumbre cuando no conseguía dormir. En aquel instante de pronto oí un disparo.

Fui corriendo hacia la ventana y vi a mi vecino, tendido en el suelo. Estaba muerto.

Entré corriendo en su casa, estaba tumbado en el suelo con los ojos abiertos y la mano medio cerrada. Junto a él encontré también una brújula que señalaba el cuadro. Lo miré aterrorizada, pero lo curioso es que esos objetos me sonaban. Me di cuenta de que no lo habían disparado, a pesar del ruido que oí, sino apuñalado. Una especie de espada corta lo había atravesado.
Pasaron varios días y por las noches no conseguía conciliar el sueño.

Todo era distinto, ya no veía cada noche a ese hombre que miraba un cuadro…Volví a mirar hacia su casa, como cada noche, cuando de golpe la luz de la ventana de delante se abrió. Asombrada, no pude contener la curiosidad y decidí entrar por segunda vez en unas horas.
Nada había cambiado. Me quedé observando el resto de gotas de sangre, aún secas en el suelo. La misma imagen aparecía insistentemente en mi cabeza. Me giré y volví a observar el cuadro. En ese momento algo me sobresaltó. La brújula que encontré a su lado el día de su muerte ahora se encontraba dibujada en el cuadro. Señalaba una espada japonesa de hace muchos siglos donde se indicaba que con ella se mató a un gran emperador.
Cuando me fijé bien, en una punta de la espada hallé pequeñas gotas de sangre que goteaban en un libro. La espada se dibujaba entre una jarra y un casco antiguo.
La cuestión es que seguía habiendo algo en el cuadro que me resultaba familiar…De repente algo se iluminó en mi mente: yo tenía esa jarra en mi casa, escondida en algún rincón del trastero.
Corrí hacia mi casa, rebuscando por fin la encontré, estaba junto a la caracola que encontré en uno de mis viajes.

¡Cuánto se parecía a la del cuadro! era todo muy extraño…

Volví a casa de mi vecino. Me puse a escuchar la caracola. Escuchar, el gran arte de escuchar, observé nuevamente el cuadro. Todavía no podía creer qué hacía mi antigua jarra pintada en ese cuadro. La rompí y en ella encontré una carta. La abrí, cada vez estaba más nerviosa. En ella pude leer: escucha el ruido del mar, cómo pasa susurrando junto las páginas del libro.

Paralizada me di cuenta de que entre las páginas del libro se encontraba la carta. Era la resolución de mi propio libro. Aquél de misterio policiaco en cuyas páginas, cada noche, las horas volaban.

Alba Zaragoza 1r BTXC

Salutació

Hola nois/noies

Aquest primer post vol ser una benvinguda al vostre ( perquè serà vostre i no meu ) blog. El perquè del títol és senzill i de fet un dels objectius d'aquest curs, no menjar-se cap lletra al moment d'escriure i parlar, però no sols això, caldrà no menjar-se cap paraula, ni cap idea, així com tampoc, cap sentiment.

Sols han passat unes setmanes de classe i us haig d'admetre que quan escriviu cosetes que surten del cor, a la professora, de vegades, els ulls li humitegen...L'altre dia algunes de les vostres cançons em van fer emicionar...ho reconec.

Us vaig demanar el primer dia de classe si us semblava bé el nom i em reponguereu que sí, és per tots evident la necessitat d'escriure sense deixar-se cap coseta pel camí i pel que sembla sou conscients que molts cops aneu deixant una renglera de lletretes tal i com Hansel i Gretel ho feien, pobrets ells, perduts al bosc o si més no teniu una tendència els darrers anys no sols a perdre les lletres ( les pobres vocals estan patint una tortura psicològica intensa ), sinó també a canviar unes per altres i transformeu un codi verbal i lingüístic per sí, un pelet complicat, en una mena de codi secret estil FBI que ni en Grissom de CSI podria descodificar...

Poso un cas pràctic com a exemple:

L trd mlt ntns m prt akt cpvpre plcd.

Rps ls ls cnsts en lrdr dls ptgs plns de llibrs, en lordr dl cmbr.

Sfa fsc lntamt, sncn llms, s ms psat l btK dl vda.

tmo akt slnci i akta ora i + ra k m grxa fns pdrm n l rcd dtu k mai no mbndn

Mk Mt + Pl

TRADUCCIÓ SIMULTÀNEA

La tarda molt intensa m' ha portat aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats en l' ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums, i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora i més ara que em gronxa fins perdre'm en el record de tu que mai no m'abandona

Miquel Martí i Pol

Bé, de moment aquí queda aquesta reflexió...Per avui us deixo TKLS (tranquils ) i ja tornaré a la KRRG ( càrrega ) un altre dia...

El pròxim post, el secret d'un quadre, ja serà del tot vostre.

Glòria