La vida és aquell petit llibre en que cada pàgina forma part d’un dia més de la nostra existència, on els actes l’escriuen sol i ens formen com a éssers.
Els dies passen, les pàgines volen a través dels anys i arriba aquell dia, un dia qualsevol, una pàgina més d’aquest llibre, però no una qualsevol, sinó essencial, única, especial, el dia que ens enamorem.
Les mirades es freguen penetrant i neix aquell sentiment en que tots hi passem. La vida es un joc d’atzar, ple d’aventures, mai saps què passarà.
Ens enamorem sense conèixer realment aquella persona, només tenim la seva imatge, les seva mirada, paraules a la nostra ment. Idealitzant-la en un núvol de color rosa. Al principi tot pot ser perfecte, enamorats tots dos, no te n’ adornes que no és la persona correcta per a tu, però l’amor t’enganya, et cega amb una vena, i no te n’ adones.
A mesura que van passen els dies veus certs comportaments que no t’agraden, comença a beure, a fer el borinot amb altres dones.
Mica en mica et destrossa per dins, li comentes i ell et fa sentir culpable, t’insulta i us comenceu a discutir. La paraula és l’arma que pot fer més mal, et destrossa per dintre i aquell núvol rosa es va tornen al dia a dia més gris.
Et sents malament i utilitzada. Passen els dies, i et dóna la sensació que aquell dia va ser un malson, que no era real.
Torneu a ser feliços, però tu no et sents del tot bé, no es pot oblidar tan fàcilment.
Un dia més, us poseu a discutir, et torna a fer sentir malament, culpable de tot i te’n adones que no t’agrada la situació viscuda. Fins que no pots més i comences a dir-li tot el que no t’agrada que fa, ell creient-se superior utilitza la seva força, un xoc per la situació, descontrolat utilitzen aquesta força contra tu.
Aquest núvol en què estaves es torna negre i ple de fum que sents com t’ofega.
Hi ha dones que no tenen el valor de denunciar-ho, perquè el sentiment els supera la raó, i no volen ser conscients de la realitat intentant d’amagar-se de la veritat.
Però una a de afrontar-la, perquè és millor tancar capítol, el llibre del dolor.
En que un dia d’aquests no es controli i no pugis explicar-ho. Acabes a l’hospital, una obsessió del seu cap et converteixes, no està bé, innocent tu ets.
Sisplau si alguna dona es troba en una situació semblant que ho denunciï, tots tenim el dret de ser valorats com a persona i no sent inferior a ningú.
Ningú te el dret d’acabar amb la nostra vida.
Alba Zaragoza, 1r BTXC
No hay comentarios:
Publicar un comentario