domingo, 30 de noviembre de 2008

Valoració Activitat III

Hola chic@s,
Os doy las gracias por estas aportaciones, pues no era una actividad programada de la asignatura y todos y cada uno de vosotros habéis aportado vuestro granito de arena a esta lacra de la que veo tenéis total conciencia y sentimiento.
Os dejo un link que he encontrado, en este caso no espero que os guste, sólo espero que con él todos seamos más conscientes del gran PROBLEMA con el que desgraciadamente nuestra sociedad aún convive.
Gracias
Gloria

Activitat III: La Violència de Gènere



La vida és un període de temps en el que has d’aprofitar cada segon al màxim per tal de complir els teus objectius i procurar estar envoltat de les persones que més estimes.

Cada camí porta a un lloc i si veus la foscor has de saber agafar una drecera que et porti cap a la llum , abans no sigui massa tard.

Només pel senzill fet d’existir i ser persona té uns drets i aquests no poden ser trepitjats per res ni per ningú. No hi ha cap justificació per ferir o cometre un crim. No pots permetre que la seva covardia , possessió i crits marquin la teva vida. No has de tenir por , si t’estima , realment s’ha d’adonar que no ets feliç i ha de rectificar la seva conducta. Pensa en tu , no et preocupis pel que pensaran els nens , la família i els amics que estan amb tu. El teu bé serà el seu, perquè si tu estàs bé ells ho estaran. Mentir-te i fer-te culpable t’ acabarà consumint , i ell victoriós pel triomf es farà més fort .No neguis ni amaguis la realitat , perquè aquesta sol ser la crua realitat. Si lluites per la teva llibertat venceràs, sinó l’infern viuràs. No estàs sola en aquesta lluita , la societat i la justícia està amb tu. Pensa que cada dia , en algun lloc del món alguna dona esta patint maltractament ....


Alba Vendrell, 1r BTXC

Activitat III: La Violència de Gènere



La vida és aquell petit llibre en que cada pàgina forma part d’un dia més de la nostra existència, on els actes l’escriuen sol i ens formen com a éssers.
Els dies passen, les pàgines volen a través dels anys i arriba aquell dia, un dia qualsevol, una pàgina més d’aquest llibre, però no una qualsevol, sinó essencial, única, especial, el dia que ens enamorem.
Les mirades es freguen penetrant i neix aquell sentiment en que tots hi passem. La vida es un joc d’atzar, ple d’aventures, mai saps què passarà.
Ens enamorem sense conèixer realment aquella persona, només tenim la seva imatge, les seva mirada, paraules a la nostra ment. Idealitzant-la en un núvol de color rosa. Al principi tot pot ser perfecte, enamorats tots dos, no te n’ adornes que no és la persona correcta per a tu, però l’amor t’enganya, et cega amb una vena, i no te n’ adones.
A mesura que van passen els dies veus certs comportaments que no t’agraden, comença a beure, a fer el borinot amb altres dones.
Mica en mica et destrossa per dins, li comentes i ell et fa sentir culpable, t’insulta i us comenceu a discutir. La paraula és l’arma que pot fer més mal, et destrossa per dintre i aquell núvol rosa es va tornen al dia a dia més gris.
Et sents malament i utilitzada. Passen els dies, i et dóna la sensació que aquell dia va ser un malson, que no era real.
Torneu a ser feliços, però tu no et sents del tot bé, no es pot oblidar tan fàcilment.
Un dia més, us poseu a discutir, et torna a fer sentir malament, culpable de tot i te’n adones que no t’agrada la situació viscuda. Fins que no pots més i comences a dir-li tot el que no t’agrada que fa, ell creient-se superior utilitza la seva força, un xoc per la situació, descontrolat utilitzen aquesta força contra tu.
Aquest núvol en què estaves es torna negre i ple de fum que sents com t’ofega.
Hi ha dones que no tenen el valor de denunciar-ho, perquè el sentiment els supera la raó, i no volen ser conscients de la realitat intentant d’amagar-se de la veritat.
Però una a de afrontar-la, perquè és millor tancar capítol, el llibre del dolor.
En que un dia d’aquests no es controli i no pugis explicar-ho. Acabes a l’hospital, una obsessió del seu cap et converteixes, no està bé, innocent tu ets.
Sisplau si alguna dona es troba en una situació semblant que ho denunciï, tots tenim el dret de ser valorats com a persona i no sent inferior a ningú.
Ningú te el dret d’acabar amb la nostra vida.
Alba Zaragoza, 1r BTXC

Activitat III: La Violència de Gènere


Cierro los ojos,
un escalofrío recorre por mi cuerpo al recordar aquellos momentos,
y un suspiro, un suspiro desconcertado, atemorizado...
Los ojos de una joven derramando sangre, una vida perdida,
una imagen rota en mil pedazos;
veo un vacío, un vacío inmenso,
una mirada degollada,
veo un corazón que no late, que se muere lentamente,
siento que grita, pero nadie lo oye, una voz en vano;
siento tus manos.
Tus caricias que arañan el alma,
un beso que muerde mis labios, llenos de lagrimas que ahogan;
Cierro los ojos,
puedo verme hallada en el suelo,
riendo falsos amores, amores que esconden veneno

¿Cómo parar el tiempo?
Abro los ojos...
No puedo,
demasiado tarde...
huele a muerte.
Aida Lenard, 1r BTXC

Activitat III: La Violència de Gènere


Crits, soroll, plors, mal humor... Un cop, un insult. Violència.

Ella tanca la porta, empresonada entre quatre parets. Ja no sap què no és sentir-se sola, trista, enganyada ... Ha perdut l’esperança que tot canviï, que ell compleixi totes les promeses que li ha fet cada vegada després de discutir.

A l’altre costat de la finestra el temps passa, la gent s’enamora, planeja un futur i ningú pensa que aquest pla pot no funcionar. Que la sang que ha de fer-nos bategar el cor pugui ser la mateixa que un dia ens regalimi per les galtes, escapçant-nos lentament el cor i anul·lant-ho per estimar.

Però tot i això, per a ella, igual que per a moltes altres dones, encara no és tard per obrir la porta i cridar. Cridar la dignitat de la dona, cridar la llibertat, i sobretot, cridar en contra la violència de gènere.

Crits, soroll, plors, mal humor... Un cop, un insult. Violència.


No et quedis a casa, valora i actua, denuncia’l.

Crits, soroll, plors, mal humor... Un cop, un insult. Violència.

Ariadna Costa, 1r BTX B

Activitat III: Violència de Gènere




I jo us declaro marit i muller.

Maleïdes paraules. Diuen que tots els errors tenen una solució. El meu no. Estic condemnada. Sóc una dona de 40 anys, casada, amb una filla de 6 anys, sense feina i el meu marit em pega.

Si no fos per la petita Lila, la meva filla, jo ja m’hauria suïcidat. La meva vida és un infern i tan sols puc estar tranquil·la quan el meu marit se’n va a la feina. Quan ell està a casa visc en un malson, sóc una joguina a les seves mans que utilitza com vol i, quan se’n cansa, la trenca.

Escric aquesta història perquè algun dia se sàpiga que el meu marit és un maltractador, un malparit.

Tot va començar el dia 1 d’abril de 1992. Ell, un jove metge amb un futur prometedor, em va demanar la mà. Jo, una botiguera de barri i sense estudis, em vaig sentir la dona més feliç i afortunada del món. Li vaig dir que sí i, al cap d’un mes, ens vam casar.

Durant els primers anys vaig ser feliç. Quan ens vàrem casar vaig deixar la feina. Jo només volia viure pel meu home, que estigués content quan arribés a casa, que trobés la casa neta i el sopar a taula. Després va arribar la Lila i, al cap de poc, van començar els problemes.

Un vespre va arribar a casa tard, una mica begut, i em va pegar. Va dir que no tornaria a passar, que se li havia escapat i em va demanar perdó. Me’l vaig creure. Però això només va ser el començament. Pocs dies després, el que no havia de tornar a passar es va convertir en una rutina. No només em picava, sinó també m’amenaçava i m’insultava. Deia que era una gandula, que em passava tot el dia a casa sense fer res i que algun dia es veuria obligat a fer alguna bestiesa. Jo patia, no només per mi, sinó també per la Lila.

Ja han passat quasi bé sis anys des d’aquell primer maltractament i les coses continuen igual. Cada dia, quan la Lila descansa, una tempesta d’amenaces, insults i cops cau sobre meu. No ser què fer, no tinc diners, ni feina i pateixo per la meva filla. Sense ell no tinc casa, sense ell no menjo, però amb ell i sense ell no sóc res, res.

Espero que algun dia em pugui venjar del desgraciat del meu marit i començar una nova vida lluny d’ell, però en aquests moments no m’hi veig en forces. Sort que em queda la meva Lila, la meva única il·lusió ...
Joan Guillaumet, 1rBTX CCSS

martes, 11 de noviembre de 2008

Activitat II: La Cançó



Cancó: Guia'm
Cantant: Whiskyn's
Tema: L'amor i el desig de no voler perdre la persona que estimes.
Transformació a: Poema
Ara que em sento al teu costat
vull oblidar-me del passat.
Vull tocar la teva veu i sentir el teu dolç somriure
que de cop i volta es dibuixa dins el meu record.
Trencar l'espai i mirar-te els ulls
i cridar ben alt el teu nom.
Les fulles cauen, la calor se'n va
tu i jo sempre junts i sempre més enllà.
Sergi Araez, 1r BTXB

Activitat II: La Cançó


Canción: No me doy por vencido
Cantante: Luis Fonsi
Tema: Un reto imposible
Reconversión a: Poema

Mirarte sin darme cuenta, un reto muy imposible.
Conseguir esquivar esa dulce mirada que solo tú me das.
Ha pasado mucho tiempo, que hasta a los cuatro vientos he gritado lo mucho que te quiero.
Yo no me doy por vencido, sé que algun día estaré contigo y esperaré y esperaré hasta conseguir una sola señal para descubrir este silencio que nos separa de una ilusión.

Beatriz Salvatierra, 1r BTXC

Activitat II: La cançó


Canción: Sería fácil
Cantante: Luis Fonsi
Tema: Habla sobre los problemas que hacen que la vida no sea tan feliz.
Reconversión a: Poema


Si solamente con llorar se solucionaran los problemas
Sería fácil
Si con dormir cambiara todo en una nocha
Sería fácil
si al despertar ya no existieran los reproches
Sería fácil
si no doliera el desamor y del amigo la traición
si se pudiera detener el tiempo y nunca envejecer
Sería fácil
porque no lo es, porque somos humanos
sentimos todo y no podemos evitarlo
hemos nacido por amor y casi siempre por amor es que lloramos.

Stefanía Tutivén, 1r BTX C

domingo, 2 de noviembre de 2008

Activitat II : La cançó


Cançó: Free
Cantant: Lighthousefamily.
Tema: Parla de la llibertat.
Reconversió a : Opinió personal.


Per ser sincera, tenia vàries cançons per triar, totes parlaven de temes similars i que crec són crucials per ser persones complertes i per viure i conviure bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Finalment he triat la cançó FREE ( LLIBERTAT), que parla sobre la llibertat de l'home per ell mateix i de la seva llibertat d'expressió i de pensament.
Sincerament crec que el que fa persones és la llibertat en sí mateixa. El missatge que transmet la cançó m'omple i de la mateixa manera m'agradaria que quan la gent l'escolti tothom recapacités sobre la igualtat entre uns i altres i dels nostres drets personals.

Aida Lenard, 1r BTXC

Activitat II: La cançó



Canción: Aquellos años locos
Cantante: El canto del Loco
Tema: Habla del recuerdo de la niñez.
Reconversión a: Texto narrativo


Recuerda las tardes de recreo, los juegos con cromos y tebeos, las series que estaban hechas para ti. Una peli que tenía mil efectos especiales. Tenías ganas de ser mayor e imitabas a tus ídolos en el salón, querías ser una prinesa, pero tu príncipe nunca apareció.


Recuerda que querías ser espía en la cabaña del bosque, vivías de mil fantasías. Recuerda la bici, las baldosas amarillas, eras un miebro más del Equipo A.Tenías tanta ilusión de ser mayor que imitabas todo el día a tus ídolos e el salón.


Laia Morató, 1r BTXC

Activitat II: La cançó




Canción: 11 de Marzo
Cantante: La oreja de Van Gogh
Tema: Cuenta la historia de un amor truncado el día del atentado del 11 de marzo en Madrid.
Reconversión a: Texto narrativo(cuento)


La histora cuenta que una chica, dulce, frágil y demasiado insegura de sí misma de lunes a viernes subía siempre al mismo tren. Un día se enamoró de un chico que cada día se sentaba en el mismo asiento frente a ella. Cada día sus miradas se cruzan, pero entre ellos sólo reposaba el silencio...

Una mañana, la chica cansada de ser siempre la niña inocente y silenciosa se arma de valor y rompe el silencio y decide hablar con él.


Temerosas sus palabras salieron de su boca tartamudendo, el chico correspondió a sus sentimientos con un apasionado beso. Era un día especial, pues ella consiguió acabar con su inseguridad, se sentía muy feliz mientas él la besaba en la oscuridad del túnel por donde pasaba el tren.

Una oscuridad que se acercaba...un especial 11 de marzo. Los labios de él susurraron un te quiero y un te estaba esperando, en ese momento ella le regaló EL ÚLTIMO SOPLO DE SU CORAZÓN.




Alba Zaragoza, 1r BTXC

Activitat II: La cançó



Cancó: Del sud
Cantant: Obrint pas
Tema: La cançó tracta de la terra del sud, de com la gent del sud sent l'esperit, la pàtria de la seva terra.
Transformació a: Poema


Del sud, terra de plors
del sud, terra de records
Del sud, terra d'amargors
del sud, des d' on ja no veig el nord.

El meu sentiment
em crida alegrement
i em fa parlar de la terra que vaig estimar.

El sud és la terra que estimo
El sud és la terra que adoro
és la terra que sento
El sud és la terra que enyoro.




Guillem Tatjé, 1r BTXC

Activitat II: La cançó


Canción: Tanto cielo perdido
Cantante: Shaila Durcal
Tema: La canción habla del amor roto, del recuerdo de los días de un amor que ya no volverá a ser.
Reconversión a: Poema


Tanto tiempo a tu lado, tanto tiempo feliz...

hasta que un día de tanta agonía se acabó.

Recuerdo los momentos a tu lado,

la felicidad que sentía, todo era perfecto,

per ahora sólo queda el recuerdo, pensar que nunca más volverá a ser como antes...
Anna Pérez, 1r BTXC

Activitat II: La cançó



Canción: This is me
Cantante: Demi Lovato
Tema: La canción habla del miedo a mostrar tus pensaminetos o ideas, a mostrarte tal y como eres hasta que te armas de valor y confiesas al mundo quién eres.
Reconversión a: Argumento película


Mitchie es una chica dulce y tímida que tiene la oportunidad de ir a un campamento de música. Su voz la convierte en la chica más popular, todo sale como ella quiere, todo es mágico. Mitchie conocerá a Jou y entre ellos surgirá el amor; pero Mitchie esconde su verdadera personalidad y la verdad acaba saliendo a la luz. Será acusada de ladrona y marginada por sus ropios compañeros. La apartarán de todas las actividades del campamento...Finalmente, cansada de fingir ser quien no es en realidad, decide armarse de valor y contar su verdad y su canción a todos. Es así como recupera su confianza y triunfa, en la música y también en el amor...


Alba Vendrell, 1r BTX C

sábado, 1 de noviembre de 2008

Activitat II: La cançó


Cançó: Cada cop
Cantant: Lax'n Busto
Tema: La cançó parla d'un paersona que està dolguda per coses que fa, ha fet i que no pot deixar de fer sempre malament.
Reconversió a: Poema

Cada cop que lluito per tornar a començar
rere el primer raig de llum d'un dolç despertar
sento que estic pitjor encara...
Les forces se'n van, desapareixen
i cada dia és un dia més d'una vida
rutinària i marcada per un passat fosc
i un futur que no gosa veure el sol.

No em conec ni reconec la gent amb qui he viscut,
sols m'apropo a les hores on cada nit
penso com tornar a néixer,
però en lloc de néixer vaig morint a poc a poc.
Sense pressa, patint en mig d'un camí sense sortida.

No és poder o voler, ni tan sols és fe
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res
... no s'hi pot fer res...

Joan Guilaumet, 1r BTX C

Activitat II:La cançó



Canción: Everytime
Cantante: Britney Spears
Tema: Trata de una pareja, en la que ella es famosa y él, celoso, le recrimina que su vida aniquila la relación entre ellos. Ella se pregunta, una y otra vez, qué hace mal...
Reconversión a: Texto narrativo (carta)


Te pierdo, te estoy perdiendo y me pregunto una y otra vez qué hice mal y sueño que coges mi mano y me aceptas tal y como soy, todo lo que soy.

Cuando te siento ofendido me siento tan pequeña que creo que no estoy a la altura. A pesar de todo me alegro de que lo nuestro no funcionara, pues yo no podía ser una esclava de ti, sólo querías que mi atención recayera sólo en ti.


Ahora no necesito todo eso en mi vida después de todo, tan sólo necesito quizá que todo empiece desde cero.
Núria Martínez, 1r BTXC