Aquella nit fosca i freda ningú va saber què passava en realitat, tothom estava esverat i alhora content perquè al dia següent arribaria el gran pintor Diego Velázquez. Van deixar el palau net com mai, tothom treballava perquè quan arribés pogués començar a pintar en un no res.
Els reis, les infantes amb les seves menines i tota la cort reial van seure en aquella taula, parada amb gran deteniment i cura. Cada cosa al seu lloc, cap cobert desplaçat, cap got girat. Tot era perfecte. Amb un banquet extraordinari, els comensals varen agafar els coberts lluents de plata, lluents com miralls, i començaren l'àpat.
Quan la festa va acabar i tothom ja era al seu llit, els reis reberen una nota anònima a la seva cambra.
La nota deia el següent:
La infanta Margarita ha estat segrestada i no la tornaran a veure mai més a no ser que Diego Velázquez demà, quan arribi, no pinti el famós quadre on sortirà la infanta.
Els reis desesperats i tristos pensaren un moment i decidiren què calia fer. Eren conscients que havien de fer el que calgués per salvar la infanta, però també eren conscients que no podien permetre que aquell quadre no es realitzés, ja que una pintura així seria recordada tota la vida per milers de generacions futures de tot el món.
Quan al dia següent el gran pintor aparegué per la porta principal tothom es quedà meravellat, però l’angoixa dels reis era gran, ja que encara no tenien una bona solució pel segrest de la infanta.
Després de molt pensar, van decidir que en lloc de posar la infanta, hi col·locarien una menina, però vestida, maquillada i arreglada com la vertadera.
Ningú se'n adonà que la infanta Margarita d’Àustria no apareixia en aquell quadre.
Don Diego Velázquez, després de la salutació als reis i a tota la cort reial, es preparà per començar el que seria la seva gran obra.
Tothom es col·locà a lloc a l’estudi del mestre, però mai ningú no va saber que aquella humil menina, anomenada Isabel, vestida i maquillada com una princesa, no era la infanta Margarita.
Ni el mateix mestre se'n adonà que el que pintava no era una infanta sinó una senzilla nena de pocs anys.
Després d'haver acabat aquell quadre i haver rebut una gran recompensa el mestre se'n tornà a casa.
Els segrestadors, després de saber que la princesa no apareixeria al quadre la van deixar en llibertat. Però quan es va fer pública la imatge del quadre i veigueren que en ell hi apareixia la nena, es quedaren bocabadats, no era la mateixa carona que la de la nena a qui havien segrestat. Un enginy els havia enganyat.
El quadre original i totes les rèpliques exactes són, una misteri que ningú, mai ningú sabrà.
Els reis, les infantes amb les seves menines i tota la cort reial van seure en aquella taula, parada amb gran deteniment i cura. Cada cosa al seu lloc, cap cobert desplaçat, cap got girat. Tot era perfecte. Amb un banquet extraordinari, els comensals varen agafar els coberts lluents de plata, lluents com miralls, i començaren l'àpat.
Quan la festa va acabar i tothom ja era al seu llit, els reis reberen una nota anònima a la seva cambra.
La nota deia el següent:
La infanta Margarita ha estat segrestada i no la tornaran a veure mai més a no ser que Diego Velázquez demà, quan arribi, no pinti el famós quadre on sortirà la infanta.
Els reis desesperats i tristos pensaren un moment i decidiren què calia fer. Eren conscients que havien de fer el que calgués per salvar la infanta, però també eren conscients que no podien permetre que aquell quadre no es realitzés, ja que una pintura així seria recordada tota la vida per milers de generacions futures de tot el món.
Quan al dia següent el gran pintor aparegué per la porta principal tothom es quedà meravellat, però l’angoixa dels reis era gran, ja que encara no tenien una bona solució pel segrest de la infanta.
Després de molt pensar, van decidir que en lloc de posar la infanta, hi col·locarien una menina, però vestida, maquillada i arreglada com la vertadera.
Ningú se'n adonà que la infanta Margarita d’Àustria no apareixia en aquell quadre.
Don Diego Velázquez, després de la salutació als reis i a tota la cort reial, es preparà per començar el que seria la seva gran obra.
Tothom es col·locà a lloc a l’estudi del mestre, però mai ningú no va saber que aquella humil menina, anomenada Isabel, vestida i maquillada com una princesa, no era la infanta Margarita.
Ni el mateix mestre se'n adonà que el que pintava no era una infanta sinó una senzilla nena de pocs anys.
Després d'haver acabat aquell quadre i haver rebut una gran recompensa el mestre se'n tornà a casa.
Els segrestadors, després de saber que la princesa no apareixeria al quadre la van deixar en llibertat. Però quan es va fer pública la imatge del quadre i veigueren que en ell hi apareixia la nena, es quedaren bocabadats, no era la mateixa carona que la de la nena a qui havien segrestat. Un enginy els havia enganyat.
El quadre original i totes les rèpliques exactes són, una misteri que ningú, mai ningú sabrà.
Sergi Aráez 1r BTXB
1 comentario:
Un conte molt enginyós, Sergi.
Glòria
Publicar un comentario