Hola nois/noies
Aquest primer post vol ser una benvinguda al vostre ( perquè serà vostre i no meu ) blog. El perquè del títol és senzill i de fet un dels objectius d'aquest curs, no menjar-se cap lletra al moment d'escriure i parlar, però no sols això, caldrà no menjar-se cap paraula, ni cap idea, així com tampoc, cap sentiment.
Sols han passat unes setmanes de classe i us haig d'admetre que quan escriviu cosetes que surten del cor, a la professora, de vegades, els ulls li humitegen...L'altre dia algunes de les vostres cançons em van fer emicionar...ho reconec.
Us vaig demanar el primer dia de classe si us semblava bé el nom i em reponguereu que sí, és per tots evident la necessitat d'escriure sense deixar-se cap coseta pel camí i pel que sembla sou conscients que molts cops aneu deixant una renglera de lletretes tal i com Hansel i Gretel ho feien, pobrets ells, perduts al bosc o si més no teniu una tendència els darrers anys no sols a perdre les lletres ( les pobres vocals estan patint una tortura psicològica intensa ), sinó també a canviar unes per altres i transformeu un codi verbal i lingüístic per sí, un pelet complicat, en una mena de codi secret estil FBI que ni en Grissom de CSI podria descodificar...
Poso un cas pràctic com a exemple:
L trd mlt ntns m prt akt cpvpre plcd.
Rps ls ls cnsts en lrdr dls ptgs plns de llibrs, en lordr dl cmbr.
Sfa fsc lntamt, sncn llms, s ms psat l btK dl vda.
tmo akt slnci i akta ora i + ra k m grxa fns pdrm n l rcd dtu k mai no mbndn
Mk Mt + Pl
TRADUCCIÓ SIMULTÀNEA
La tarda molt intensa m' ha portat aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats en l' ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums, i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora i més ara que em gronxa fins perdre'm en el record de tu que mai no m'abandona
Reposo els ulls cansats en l' ordre dels prestatges plens de llibres, en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums, i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora i més ara que em gronxa fins perdre'm en el record de tu que mai no m'abandona
Miquel Martí i Pol
Bé, de moment aquí queda aquesta reflexió...Per avui us deixo TKLS (tranquils ) i ja tornaré a la KRRG ( càrrega ) un altre dia...
El pròxim post, el secret d'un quadre, ja serà del tot vostre.
Glòria
3 comentarios:
Me a gustado mucho ver mi publicación de la historia del cuadro. =)
Me encanta como te a quedado el BLOG! Gloria, enserio creo que el título esta acertadísimo.
Ya que normalmente no estamos acostumbrados a escribir correctamente por internet y por culpa de eso hacemos faltas.
Bueno un besiitooO./KK
[b]alba,,♥[/b]
Hola, aquí estoy en la página jeje me ha gustado bastante ver las historias de mis compañeros.
Estoy de acuedo con lo que ha dicho Alba en que en Blog te ha quedado magnífico.
Aquí estoy esperando la sgunda actividad ¡impaciente!
Besoos!!!
nuria♥
Buenas!
Espero que este blog salga genial,
todos nuestros escritos son fabulosos!
Me gusta la idea.
Un abrazo, y besos!
LAAiiiAAAAA. :)
Publicar un comentario