La pregunta, el misteri, ens falta una part del quadre per resoldre un dubte que se’ns planteja tan bon punt ens fixem una fracció de temps en el quadre. On i què mira l’home estirat i el noi dret i fins i tot el gos. Una barca? Un veler blanc impressionant? o senzillament una noia de bellesa sobrenatural que es refresca a la gelada aigua del riu.
El vertader misteri no està al quadre, ja que en principi tot és normal, la calma regne en aquest espai, aparentment el silenci sols és trencat pel frec de la fusta de les embarcacions a l’aigua cristal·lina. A l’horitzó, una ciutat amb el seu fum, amb les seves corresponents construccions i de segur un bon grapat de gent atabalada, que també naveguen per un riu tancat cercant una manera de perdre la vida, passant per alt els petits però importants privilegis de deixar, ni que sigui per uns instants, l’àmbit urbanístic i a gaudir del no res, sols seure a la gespa suau i flonja o bé purificar els nervis acumulats en un riu celeste.
És en realitat el misteri la gent gaudeix d’aquest pasissatge? Recordem que sols és un quadre, que reflexa la veritat, o no? Segons el que Seurat ens volgués oferir... Segur que és el que li agradaria que fos, ja que ell possiblement també restava assegut en aquesta suau i flonja gespa, però passant per alt la noia de bellesa sobrenatural que es banyava en un riu celeste i cristal·lí.
Eduard Sardans 1r BTXC
1 comentario:
Eduard, una descripció preciosa...
Ben fet!!
Glòria
Publicar un comentario